Presentació
Benvolgut/da internauta,
En una ciutat com a Terrassa, amb un bagatge històric tan important, no és gens estranyar que hi hagi constància documental de l'existència del mercat des de l’any 1207. Un mercat a l’aire lliure i amb parades mòbils que va anar evolucionant fins al punt de no poder-se encabir a la plaça Major de la ciutat. Va ser llavors quan, l’any 1896, es va acordar construir un edifici per ubicar-lo. El lloc triat per a la meva ubicació va ésser on hi havia l’antic Hospital de Sant Llàtzer. I la meva construcció (la primera pedra) es va començar el 4 de juliol de 1904 amb motiu de la Festa Major de la meva ciutat.
Vaig ésser dissenyat pels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero i Melcior Vinyals i Muñoz. El contractista va ésser Pere Almirall i Ballbé. Quina sort vaig tenir! Sóc un dels edificis modernistes més emblemàtics de Terrassa. Em caracteritzo pel fet de tenir una estructura de ferro, la més gran de la ciutat. Ara això no crida gaire l’atenció, però llavors el ferro només es feia servir com a element decoratiu. Vaja, que vaig ser un innovador. Consto de tres naus amb forma de ventall i una superfície de 3.175 metres quadrats. Us imagineu quin goig feia ara ja fa cent anys? Vaig ser inaugurat el 14 de novembre de 1908.
Malgrat tot, només m’havien construït l’estructura i encara faltava impregnar-me del caràcter que tinc. Una cosa que dóna caràcter és el nom. Quin nom? Sembla que m’havia de dir Mercat de la Llibertat, però finalment em van posar Mercat de la Independència. El motiu d’aquest nom tan maco és la commemoració del centenari de l’inici de la Guerra de la Independència el 1808, com diu la placa commemorativa que podeu llegir a la meva entrada per la nau del Raval de Montserrat ("1808 homenatge a Sagrera Vinyals Viver i altres ciutadans que se sacrificaren per la independència de la pàtria. Terrassa, en el primer centenari 1908").
Ja tenia una bonica estructura i un nom, ara només em mancava un cor i una ànima per a allò que m’havien creat: ser un mercat. El meu cor; els paradistes. La meva ànima: els ciutadans que dia a dia han confiat en mi. Ambdós han impregnat el que sóc avui en dia: un mercat de referència no només a Terrassa, sinó arreu.
Ja tinc cent anys. Fins avui he sofert algunes operacions. No vull semblar un vellet! Vull ser i sóc un entusiasta amb molta vitalitat. No sempre ha sigut fàcil, però el meu cor no s’oblida de bategar i ha fet al llarg d’aquest temps allò que ha sigut necessari perquè ho sigui. Alguns exemples: l’any 1960 m’instal·len el meu primer muntacàrregues; el 1983 es constitueix l’Associació de Concessionaris del Mercat de la Independència; el 1985 es fa la meva primera gran restauració; l’any 1988 hi entra la Caixa de Terrassa; el 1998 es comencen les obres d’un pàrquing públic al meu costat i a més es comença la segona gran restauració (instal·lació d'un ascensor i d'una porta nova per facilitar la mobilitat, i d'un nou muntacàrregues, pintada, etc). Això són només uns petits retocs per estar ben boniquet.
En una ciutat com a Terrassa, amb un bagatge històric tan important, no és gens estranyar que hi hagi constància documental de l'existència del mercat des de l’any 1207. Un mercat a l’aire lliure i amb parades mòbils que va anar evolucionant fins al punt de no poder-se encabir a la plaça Major de la ciutat. Va ser llavors quan, l’any 1896, es va acordar construir un edifici per ubicar-lo. El lloc triat per a la meva ubicació va ésser on hi havia l’antic Hospital de Sant Llàtzer. I la meva construcció (la primera pedra) es va començar el 4 de juliol de 1904 amb motiu de la Festa Major de la meva ciutat.
Vaig ésser dissenyat pels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero i Melcior Vinyals i Muñoz. El contractista va ésser Pere Almirall i Ballbé. Quina sort vaig tenir! Sóc un dels edificis modernistes més emblemàtics de Terrassa. Em caracteritzo pel fet de tenir una estructura de ferro, la més gran de la ciutat. Ara això no crida gaire l’atenció, però llavors el ferro només es feia servir com a element decoratiu. Vaja, que vaig ser un innovador. Consto de tres naus amb forma de ventall i una superfície de 3.175 metres quadrats. Us imagineu quin goig feia ara ja fa cent anys? Vaig ser inaugurat el 14 de novembre de 1908.
Malgrat tot, només m’havien construït l’estructura i encara faltava impregnar-me del caràcter que tinc. Una cosa que dóna caràcter és el nom. Quin nom? Sembla que m’havia de dir Mercat de la Llibertat, però finalment em van posar Mercat de la Independència. El motiu d’aquest nom tan maco és la commemoració del centenari de l’inici de la Guerra de la Independència el 1808, com diu la placa commemorativa que podeu llegir a la meva entrada per la nau del Raval de Montserrat ("1808 homenatge a Sagrera Vinyals Viver i altres ciutadans que se sacrificaren per la independència de la pàtria. Terrassa, en el primer centenari 1908").
Ja tenia una bonica estructura i un nom, ara només em mancava un cor i una ànima per a allò que m’havien creat: ser un mercat. El meu cor; els paradistes. La meva ànima: els ciutadans que dia a dia han confiat en mi. Ambdós han impregnat el que sóc avui en dia: un mercat de referència no només a Terrassa, sinó arreu.
Ja tinc cent anys. Fins avui he sofert algunes operacions. No vull semblar un vellet! Vull ser i sóc un entusiasta amb molta vitalitat. No sempre ha sigut fàcil, però el meu cor no s’oblida de bategar i ha fet al llarg d’aquest temps allò que ha sigut necessari perquè ho sigui. Alguns exemples: l’any 1960 m’instal·len el meu primer muntacàrregues; el 1983 es constitueix l’Associació de Concessionaris del Mercat de la Independència; el 1985 es fa la meva primera gran restauració; l’any 1988 hi entra la Caixa de Terrassa; el 1998 es comencen les obres d’un pàrquing públic al meu costat i a més es comença la segona gran restauració (instal·lació d'un ascensor i d'una porta nova per facilitar la mobilitat, i d'un nou muntacàrregues, pintada, etc). Això són només uns petits retocs per estar ben boniquet.
